La València actual versus la València dels anys de Blasco Ibáñez. La València de la modernitat i contemporaneïtat versus la València de l’època poscolonial i de nova industria. Però és versus? Solem identificar el temps de la nostra existència com una línia temporal recta en què considerem el més arrere “menys modern”, “menys contemporani”. La contemporaneïtat en sí és una ambigüitat pròpia de l’època en què vivim. A l’any 1900, contemporani era el tramvia que passava per la Plaça de la Reina. Avui dia, contemporani és poder apreciar la ciutat des de les oficines d’alts edificis.
El passat era futur i el present serà passat.
El Cabanyal patix un poc del mateix problema de concepte. Ja no és “el que era”. Què és “el que era”, sinó una forma d’assumir que no hem sabut assumir el llegat de les generacions anteriors? El passat generalment se sol confondre amb allò llunyà que no ens influïx en la nostra vida diària, però tot el contrari: el passat, des del primer moment, ens defineix com a éssers humans en tots els actes i pensaments al llarg del dia. Som una evolució de la pròpia història, una més de les tantes que n’hi hauran. Infinites, o definides, segons decidisquen a cada temps els dedicats a classificar els temps.
València és la identitat replegada dels anys que ens precedixen. El Cabanyal arreplega este sentiment, i forma el seu. La vida quotidiana dóna vida a un barri en constant evolució. Els veïns d’ara són el reflex actual dels passats.
